Jordi "motoret" Babra

Bé, comencem trencant el gel. Com veieu, no tinc vergonya, la vaig perdre fa molt de temps no recordo on, i la veritat no he intentat ni buscar-la. És de les poques coses que no tenen utilitat. Sempre he estat vinculat al maresme, els meus primers 18 anys com a estiuejant a Argentona, i els darrers 18 com a Cabrilenc full equip. Ara, fins fa 5 anys, per mi una muntanya, era allò que hi havia al Tibidabo, en que un carrretó pujava i baixava . Llavors, aprox. vaig començar a fer btt, i d'aquí no sé encara com vaig acabar fent duatlons, curses de muntanya, mitges, Marató de BCN, i fins i tot a la Piscina!!!!!!!!!!!! és a dir em vaig fer STP dins del Piri. Arrel d'una lesió, vaig haver de baixar el ritme, cosa que encara arrossego, i aquest any me l'he pres com un any de traspàs, ara m'ho estit passant tan bé, que ja veurem si hi torno. En Jaume té l'habilitat especial de liarme, no sé com ho fa però amb ell sempre acabo embolicat, ja sigui un dia a la 01.00h de la nit, amb una destral, tallant branques del recorregut de la Burriac, un divendres vespre negre nit, escalant per una pedrera i pujant els gossos a pes, estant 24h seguides fent esport tornant la flama del canigó, fent la Ruta de l'Ermità,........ i enguany amb això del Toubkal. Soc Friki, i m'agrada la gent Friki, la gent diferent, la gent que aporta quelcom de diferencial en aquesta vida, i evidentment intento fugir també d'allò convencional (tot el que puc, que no és el que m'agradaria). En fi, ja m'anireu coneixent..... Salut i cames!!!!!!!

Jaume (turisme en alçada)

Quan corro (poc però ho intento) tinc un lema: “corro perquè no m’atrapin els marcians” però si camino és especialment per conèixer marcians.

Pot semblar un contrasentit i potser ho és, o no, no ho sé. Sigui com sigui m’hi sento còmode i jo m’entenc, que deu ser del més important que es pot fer aquests dies que estem per aquí. Que no per allà, o sigui pel Marroc. On caminarem molt, menjarem especialment bé, riurem un munt i parlant de munt, farem una muntanya que no està gens malament. Hosti! M’estic embolicant una mica (per no tornar a dir un munt). Bé, aquí al dalt (^) us penjo un parell de fotos. una on surto jo al Marroc trescant i l’altra una paisatge d'una zona on no estarem però així va bé, no us desfaig cap sorpresa. (Les dues són properes a la vall de les roses).

Apa! el següent...

Mireia Bosch

Sóc la Mireia Bosch, nascuda i resident a Vilassar de Mar. Sempre m'ha agradat molt anar d'excursions a la muntanya, però últimament ho he tingut una mica abandonat. Ara m'hi torno a posar, i m'he de tornar a posar en forma... Espero estar a punt per la nostra cita del juny... Potser haureu de tenir una mica de paciència.